El desig d’allò inassolible

És bo que els somnis
mai no es facin realitat,
que la realitat il·lusioni
però que no arribi a encaixar.
És aleshores lògic
dels somnis dubtar,
perdre l'esperança,
cansar-se de sembrar
esquelets sense cos,
arbres sense fulles,
països sense consciència,
revolucions utòpiques,
i, potser, uns quants poemes.
Cal tenir sempre
alguna cosa per què viure,
aguantar sense cremar-la,
desitjar quelcom inassolible,
però mai no aconseguir-la.

*Traducción al catalán por Aarón Cózar,
estudiante de Traducción e Interpretación
en la Universitat Autònoma de Barcelona.

Punts suspensius

Per a tu,
que defuges els regals de la vida,
com el vent guarneix les cantonades
d'aquesta ciutat que ens habita.

Per a tu,
dels meus somnis ermitana,
que ningú no deixes estar-s'hi,
ni amo mai no tens per paraula.

*Traducido al catalán por Aarón Cózar González,
estudiante de Traducción e Interpretación
en la Universitat Autònoma de Barcelona.