El desig d’allò inassolible

És bo que els somnis
mai no es facin realitat,
que la realitat il·lusioni
però que no arribi a encaixar.
És aleshores lògic
dels somnis dubtar,
perdre l'esperança,
cansar-se de sembrar
esquelets sense cos,
arbres sense fulles,
països sense consciència,
revolucions utòpiques,
i, potser, uns quants poemes.
Cal tenir sempre
alguna cosa per què viure,
aguantar sense cremar-la,
desitjar quelcom inassolible,
però mai no aconseguir-la.

*Traducción al catalán por Aarón Cózar,
estudiante de Traducción e Interpretación
en la Universitat Autònoma de Barcelona.